(Segona part de l’article amb el mateix nom. Clica aquí per llegir la primera part)
Dissenyadors, estrategues, creadors de producte, enginyers, publicistes i dissenyadors digitals però també equips de màrqueting, comunicació o direcció hauriem d’adoptar sistemes de coneixement i de validació que ens permetin un treball més efectiu. Per tal d’evitar sorpreses desagradables, poder avançar amb arguments reals i aconseguir un major impacte en els diferents missatges i productes que desenvolupem. I tot això no s’aconsegueix amb una simple enquesta d’un. Per tant, es fa necessari pensar en la forma d’obtenir més coneixements sobre allò en el que un treballa. Potser això ens exigeixi més temps, però també ens permetrà afrontar millor el repte un cop disposem de la informació més rellevant. Una informació que, gestionada en el moment oportú, pot representar un gran benefici, un estalvi econòmic, una reducció d’errors i una optimització del temps invertit amb la utilitat de servir-nos tant per a una petita campanya com per a la creació d’una marca, d’un producte digital o d’una estratègia comercial entre altres accions.
Una tècnica para a cada fase
Construïm una tècnica per a cada repte. No cal invertir quantitats elevades de diners; només cal adaptar-nos a l’escala de cada projecte. Convertim aquests processos en un joc si cal, fent més natural i productiva l’obtenció de la informació. Per a això, podem idear dinàmiques basades en tècniques ja conegudes a partir de diversos formularis (Typeform, google forms, enquestes personals), els jocs de cartes (Brand Deck, The Values Deck o Triggers entre d’altres), els exercicis més propis del design thinking (canvas, user journeys, what if, roleplay, …) i la investigació i prototipat (user test, wireframing , Invision, mini sites …) entre d’altres. També podem adaptar a la nostra conveniència qualsevol de les dinàmiques esmentades i crear les nostres pròpies eines segons els nostres propis recursos, l’experiència, els reptes plantejats i els objectius marcats.
La tecnologia ens pot resultar de molta ajuda gràcies a multitud d’aplicacions existents com ara Mural, Miro, Slack, Figma, etc, però no oblidem que el cara a cara i els tallers presencials són de gran utilitat pel fet que un grup de persones pugui compartir físicament un mateix espai. D’aquesta manera, la implicació i la concentració de tots els seus integrants permetrà poder jugar amb les seves emocions i les seves reaccions seran més espontànies. Si a més, incorporem diferents perfils en aquests tallers, els resultats seran més complets. La creativitat en la fase de coneixement és tan rellevant com en la fase de conceptualització de la proposta. Al cap i a la fi l’objectiu és donar solució a una problemàtica concreta. En el supòsit de no haver sabut definir correctament el problema des de totes les òptiques possibles, pot portar el nostre objectiu al fracàs.
Si per principis no donariem validesa a una enquesta electoral en què tan sols es consultés a un subjecte, per què de vegades ens deixem influenciar per l’opinió de qui tenim més a prop o fins i tot, de vegades, decidim no preguntar a ningú?
Per desenvolupar cadascuna de les fases de forma efectiva hi ha la figura del dinamitzador (o facilitador en termes de recerca), que adopta un perfil molt rellevant per garantir l’efectivitat de tot el procés. Es tracta de perfils de caràcter estratègic que saben treure el millor de cada persona mitjançant la selecció de dinàmiques pensades amb l’objectiu d’ajudar a obrir ments i fer fluir informacions de valor. Però al seu torn, es tracta de perfils creatius que permeten no només traçar una estratègia original sinó també orientar i marcar les directrius per a una fase de conceptualització més efectiva. Aquests perfils creatius connecten estratègia amb disseny, posant sempre el punt de mira en les eines de la creativitat de cara a construir una proposta coherent que, al seu torn, resolgui de forma interessant el problema des de la perspectiva de l’usuari i la seva realitat. Ajuda durant el procés de desenvolupament de productes i serveis a no desviar el focus cap a aspectes irrellevants o només basats en experiències personals en el que nosaltres anomenem “enquestes d’un”.
Per tot això, saber extreure els resultats rellevants, saber destriar la informació de valor per al projecte, saber interpretar tests, formularis i dades de les dinàmiques serà clau per preparar un document amb resultats eficaços per a les fases següents de creació. Unes conclusions que un cop compartides amb tot l’equip involucrat en el projecte resultaran de gran utilitat.
En cap cas s’ha de considerar una excusa que l’equip de treball sigui reduït. No obstant això és de el tot imprescindible una bona inversió en coneixement per poder treballar amb certeses. Una selecció de perfils que permetin unir dosi estratègiques, analítiques i sobretot creatives per poder aprofitar les dades amb intel·ligència i traduir-les en propostes eficaces i coherents.
Hem d’aprendre a preguntar més. Com més preguntem, més coneixements obtindrem i per tant, millor crearem. Treballarem de forma més efectiva i amb millors resultats. No ens limitem exclusivament a percepcions personals. Tampoc les menyspreem, però busquem les dades específiques i creiem en base a arguments. Validem objectivament si aquestes percepcions són equívoques i proporcionem els arguments que les puguin sustentar. Basem-nos sempre en informacions de valor. No preguntem només a una persona, busquem sempre una mostra àmplia, representativa, realista i raonable. Treballem de forma conscient, amb veritable intenció i no en base a un simple “check”. Prenguem aquests resultats com a part del procés d’immersió i també com a part del de creació.
Oriol Armengou
