De clients a socis, així va néixer el Bicnic

En 2010, quan toormix es va traslladar al seu quart local al carrer Bruc 91 de Barcelona, van trobar una botiga de queviures, que sense saber-ho, els marcaria la resta de la seva trajectòria professional. Aquesta botiga, la qual aleshores tenia com a nom Betlem, la capitanejava el xef Víctor Ferrer, qui venia d’haver-se format a l’École Hôtellière d’Avignon i desenvolupat professionalment a diversos establiments de prestigi –molts d’ells amb estrella Michelin- com el Racó de Can Fabes de Santi Santamaria, el Plaza Athénée de París de l’Alain Ducasse o el Sant Celoni en Madrid, entre altres.

El Betlem, amb més de cent anys de gestió com a botiga de queviures tradicional de l’Eixample Barcelonès, decideix donar un gir a l’emblemàtic local per convertir-lo en un bar de tapes elaborades, i Víctor pensa en l’Oriol i el Ferran per al disseny de la marca del nou espai, l’actual Betlem – Miscel·lània Gastronòmica.

A partir d’aquí, les coses van ser rodades, i mai millor dit… Després d’uns anys de relació professional pel canvi de marca del Betlem, Toormix decideix treure del calaix una idea relacionada amb la gastronomia i presentar-la al Víctor i al Nacho, els socis del Betlem. Toormix, que sempre havia estat molt involucrat en el món del vi per qüestions personals i també a causa d’alguns projectes, els proposen un concepte de bar amb maridatge. Va ser llavors quan es va començar a coure el projecte entre tot l’equip, el qual posteriorment es convertiria en el Bicnic.

Fórmula: client → amic → partner

Bicnic, un restaurant sobre roedes

Durant el procés d’ideació de la proposta gastronòmica (braseria, maridatge, …), va sorgir la idea final, una evolució natural de la proposta inicial en forma de foodtruck. Un projecte professional on exposar i viatjar amb la cuina del xef Víctor Ferrer: cuina d’alta qualitat en un petit i compacte restaurant sobre rodes, el ‘Bicnic on wheels’.
Un projecte de ‘urban food’ de Barcelona que ofereix una proposta gastronòmica centrada en el ‘fast good’ mediterrani, amb fórmules equilibrades, elaborades amb productes de qualitat i aliments de Km0.

Embrió i primers passos

L’equip va llançar la proposta d’un foodtruck com a primer pas d’un projecte a llarg termini. Algunes de les referències inicials eren els espais de ‘street-food’ amb grans taules com ara els de l’est de Londres i Berlín, en els quals experimentar diferents propostes gastronòmiques en un mateix espai.

La segona etapa del projecte, que ja projectaven des del seu inici, va ser evolucionar el foodtruck per convertir-lo en un restaurant. El foodtruck de Bicnic es va concebre estratègicament com una inversió de marca que promocionés el futur d’aquest possible establiment sota la mateixa actitud.

A partir del model de foodtruck i després d’un any rodant per diferents festivals, fires i esdeveniments com el Vida Festival, la Mercè, diversos Eat Street o la Barcelona Design Week, l’equip de Bicnic va esperar l’ocasió i el local adequat per aparcar el foodtruck i emprendre el projecte del restaurant. I què millor que iniciar el seu desenvolupament porta a porta amb el Betlem? Així va ser, el local adjacent del núm. 68 de Girona va quedar lliure i no van dubtar a llançar-se a la piscina i reformar-lo.

Quan el disseny i la gastronomia conflueixen en una mateixa direcció

Per tal de dur a terme la proposta, Toormix va formar equip al costat d’un estudi d’arquitectura, tenint així l’interiorisme, el disseny i la gastronomia sota un mateix briefing creatiu.
Narcís Font, un arquitecte amb molta experiència en el món de la restauració, a més de filòsof, va desenvolupar el concepte i entre tots ho van fer créixer en tots els seus vessants. La idea va ser portar el concepte que tots tenien en ment fins al límit i fer-ho explotar a través de l’arquitectura del local i el propi disseny de l’espai i tots els punts de contacte entre l’usuari i la marca.

L’equip de disseny es va compondre d’arquitectes, que van aportar la seva visió conceptual, d’espai i distribucions; l’equip de Toormix, que va aportar una nova capa a la fase de disseny de l’experiència, ajudant a tangibilitzar el concepte al nou espai i desenvolupant tots els materials que ajudaran a complementar l’experiència; i l’equip de cuina, que va dissenyar la proposta gastronòmica del restaurant a partir de dues fórmules diferents: la barra FAST, amb la idea de mantenir el concepte del foodtruck (‘fast good’ mediterrani) i el menjador SLOW, per una experiència gastronòmica més pausada i formal.

El disseny va ser aplicat com a eina transversal durant tot el procés: arquitectura/ interiorisme i experiència d’usuari – visual i comunicació gràfica – producte/ gastronomia.

Durant la fase prèvia a aquest procés, el restaurant Bicnic va ser articulat a través de la cuina i el producte, en el possible local, de proximitat i ecològic, per traçar posteriorment tota la història que l’envolta.
A través de l’equip de disseny, el concepte va ser iterat en més d’una ocasió, ja que a causa de posar tanta cura, van obtenir una proposta massa complexa.
Calia definir un espai amb personalitat, que no fos aclaparador ni excessiu però que alhora ajudés a arrodonir l’experiència i no ser intranscendents. L’objectiu es va centrar en buscar personalitat a través del disseny de l’espai per no passar indiferents entre l’oferta gastronòmica de Barcelona.
El procés es va allargar a causa del constant anàlisi, ajustos i iteracions durant la fase de prototipatge, desenvolupament i construcció del projecte. El mateix xef, en veure els propis avenços del projecte de disseny, va acabar d’adequar-lo a la seva proposta gastronòmica.

A unes setmanes de l’obertura, els socis van testejar l’espai ja construït al costat dels seus col·laboradors, el prototip de carta d’apertura i van assaborir els últims detalls abans d’obrir. A partir d’aquí, es va treballar de manera conjunta el disseny de l’emplatat de totes les receptes per així completar el cercle.

Durant l’obertura i els primers mesos, la carta ha estat evolucionada des de la cuina, a més d’altres aspectes relacionats amb el disseny, però sempre lligat sota el mateix concepte.
D’altra banda, s’han implementat noves propostes per tal de dinamitzar l’espai amb propostes culturals i relacionades amb el disseny i la gastronomia com la botiga del Bicnic, on es comercialitzen alguns productes de la carta com el marxandatge de la marca, vins, o altres aliments que s’ofereixen al restaurant; un cicle de conferències anomenat FAST TALKS, el qual connecta la gastronomia i el disseny a través de breus conferències de creatius relacionats amb el món gastronòmic; i la renovació constant de les cartes fent-les més fàcils i comprensibles per als usuaris, segons la temporada i a partir dels comentaris dels comensals.
I finalment, la tercera zona del Bicnic, l’espai menys conegut del local però el més icònic: la taula del xef.

I si parlem de resultats...

El concepte del restaurant ha estat plantejat amb l’ajuda d’experts de comunicació, com l’agència especialitzada que es va sumar a l’equip i amb qui es va desenvolupar el pla estratègic i de comunicació per al llançament del local durant la seva obertura, i va posicionar el nou local a el mapa de la restauració de la ciutat. L’estratègia de continuïtat, la gestió de xarxes socials i portals de gastronomia, la comunicació de les diferents novetats i la creació d’esdeveniments i notícies es desenvolupen des de Toormix amb un seguiment total del dia a dia del local.

Altres aspectes que destaquen del projectes és el disseny de l’experiència d’usuari, l’actualització de les cartes, la iteració del servei i els nous productes que es venen a la botiga entre altres detalls d’aquest espai viu en contínua revisió i actualització.

 

El restaurant de Bicnic és un projecte articulat des de el disseny i la gastronoma definit de principi a fi sota una idea coherent i holística.

Què vam fer

  • Estratègia de marca
  • Identitat i comunicació
  • Disseny de l’experiència
  • Disseny de l’espai
  • Diseny web